Corro. Mira que m’he
aixecat d’hora, però, no sé com, si no baixo les escales de quatre en quatre i
animo el caminar, no arribaré a temps per a fitxar.
Corro. Si arribo un
minut abans a l’andana, agafaré el metro que em permet fer el transbordament just a
temps per arribar cinc minuts abans a casa.
Corro. Si surto mitja
hora abans de casa podré fer allò que tinc pendent des de fa tant de temps...
Ai, calla, millor ja ho faré demà...
Corro, així estalvio
temps.
No sé quantes vegades
en el decurs del dia me n’adono que estic corrent, que estic fent qualsevol
activitat de la manera més ràpida possible, per tal d’arribar a la següent amb
prou temps. A la feina, a casa, en els desplaçaments, amb els amics... El que
esdevé realment important és que el temps passi ràpid per arribar a la següent
parada.
Moltes vegades deixo de
fer coses perquè “no tinc temps”, masses vegades “perdo el temps” i només en
alguna ocasió he gaudit del "pas del temps".
