Translate

dilluns, 24 de febrer de 2014

Estalviant temps...

Corro. Mira que m’he aixecat d’hora, però, no sé com, si no baixo les escales de quatre en quatre i animo el caminar, no arribaré a temps per a fitxar.
Corro. Si arribo un minut abans a l’andana, agafaré el metro que em permet fer el transbordament just a temps per arribar cinc minuts abans a casa.
Corro. Si surto mitja hora abans de casa podré fer allò que tinc pendent des de fa tant de temps... Ai, calla, millor ja ho faré demà...
Corro, així estalvio temps.

No sé quantes vegades en el decurs del dia me n’adono que estic corrent, que estic fent qualsevol activitat de la manera més ràpida possible, per tal d’arribar a la següent amb prou temps. A la feina, a casa, en els desplaçaments, amb els amics... El que esdevé realment important és que el temps passi ràpid per arribar a la següent parada.

Moltes vegades deixo de fer coses perquè “no tinc temps”, masses vegades “perdo el temps” i només en alguna ocasió he gaudit del "pas del temps".

D’aquesta manera, un dia em desperto i me n’adono que ja ha passat la meitat de la meva vida, ubicant les meves accions en el temps futur, reemplaçant el goig del moment present. I de sobte, sorgeix una pregunta, la resposta de la qual em desperta a una nova realitat: què hi ha de tot el temps que he estalviat corrent? On està?

Cap comentari:

Publica un comentari