Avui viatjo en tren. Quan vaig cap a l'estació uns crits
m'alarmen. A pocs metres d’on em trobo una noia cau a terra, cridant, i un
home, borratxo, fa saber a tots els que ens trobem a menys de cent metres que
el que acaba de fer està motivat i justificat. Ha empès a la noia, l'ha fet
caure, l'ha agredit.
Immediatament unes dones van a auxiliar-la. Mentre la tranquil·litzen i consolen, truquen a la policia. Jo no faig res, només miro... Sóc conscient del que està passant, ho veig, ho escolto i ho assimilo, però els meus peus no es mouen, em quedo astorada, totalment immòbil, increïblement inoperativa. M’envaeix una sensació d’incomoditat amb mi mateixa... Perquè no he anat a ajudar a la noia?
A part
del ressò mediàtic que es van produir, aquests fets van ser l’origen d’una
onada d'estudis on les ciències socials intentaven donar una explicació a la
manca d'auxili que es va posar de manifest aquella nit. Des de diferents
corrents psicosociològics s'han apuntat possibles factors pels quals la
conducta prosocial i altruista pot ser substituïda per una ignorància pretesa i
egoista. Es veu que influeix l’estat d’ànim en el que ens trobem, la nostra
personalitat, el context on es produeix la situació i la presència o no d’altres
persones en el moment dels fets.
Immediatament unes dones van a auxiliar-la. Mentre la tranquil·litzen i consolen, truquen a la policia. Jo no faig res, només miro... Sóc conscient del que està passant, ho veig, ho escolto i ho assimilo, però els meus peus no es mouen, em quedo astorada, totalment immòbil, increïblement inoperativa. M’envaeix una sensació d’incomoditat amb mi mateixa... Perquè no he anat a ajudar a la noia?
La
matinada del 13 de març de 1964, Kitty Genovese, una jove de 28 anys, tornava
al seu apartament de Queens -a Nova York- després de treballar. Va ser
apunyalada i violada mentre agonitzava. Es va estimar que unes 37 persones van
sentir els crits esfereïdors de la noia, però la primera trucada a la policia es
va produir massa tard.
A part
del ressò mediàtic que es van produir, aquests fets van ser l’origen d’una
onada d'estudis on les ciències socials intentaven donar una explicació a la
manca d'auxili que es va posar de manifest aquella nit. Des de diferents
corrents psicosociològics s'han apuntat possibles factors pels quals la
conducta prosocial i altruista pot ser substituïda per una ignorància pretesa i
egoista. Es veu que influeix l’estat d’ànim en el que ens trobem, la nostra
personalitat, el context on es produeix la situació i la presència o no d’altres
persones en el moment dels fets.
Minuts
després de l’incident, asseguda, tensa i absent del plaer que sempre em
produeix viatjar en tren, intento justificar-me buscant quin d’aquests factors
m’ha pogut afectar. Arribo a la conclusió que tots ells han intervingut en
major o menor mesura. Però l’explicació racional del meu comportament no
apaivaga la tempesta emocional que s’ha desencadenat en el meu interior. Si
hagués estat jo aquella noia no hauria agraït l’auxili dels demés?
Potser jo
també m'estic envaint d'aquesta tendència freda, egoista i individualista del nostre
món. O potser només m'estic auto excusant...
Nuri, no sé si això que expliques és ficció o bé és una experiència teva real, però sigui el que sigui et puc dir que m'hi sento identificada, ja que, alguna vegada m'he trobat amb alguna situació d'aquestes i no he sabut reaccionar i m'he sentit alleujada quan he vist que altres persones sí ho feien. Després, també m'he sentit malament per la meva poca valentia, ja que en el meu cas, he restat aturada per timidesa, inseguretat, por de resultar lesionada, no saber gaire què fer... Jo no crec que no intervinguem per egoisme, exceptuant alguns casos, sinó per por de trobar-nos sols davant la situació de "perill" i sortir-ne escaldat, tement que ningú més ens auxiliï.
ResponEliminaBé, com sempre, planteges temes que fan pensar i que animen a provar de millorar la nostra conducta, a actuar en la pràctica segons el que pensem i no acabar sent només uns teòrics carregats de bones intencions, per descriure-ho d'alguna manera.
Una abraçada!
Després de molt de temps, Hola de nou Violant!!!
ResponEliminaSí, he viscut aquesta experiència a l'entrada de l'estació de Renfe de Sitges...
Tens raó, també la por actua en aquests casos, però no crec que aquesta fos la raó que expliqués la meva falta d'auxili..
En fi, Violant, un plaer tornar a llegir-te, com sempre!!!
Una abraçada!