Translate

diumenge, 24 d’agost de 2014

Un dia més


Papa,

Aquesta vegada et parlaré en públic. Saps?, fa un temps que vaig crear aquest espai propi, on deixo que de tant en tant la meva intimitat tregui el cap enfora. Recordes què em vas dir quan em vas regalar el meu primer diari, el dia de la meva comunió? “Escriu aquí tot el que vulguis, el que pensis, el que et passa...” No saps quin regal més gran em vas fer, papa. Des d'aleshores escriure és un petit racó de la meva ànima on m'expresso, on puc ser jo.

Agafo sovint el metro i acostumo a donar moltes voltes al cap mentre hi vaig. Ja saps que no m'agraden massa els espais tancats, així que penso i dono tombs per la meva realitat, tot trobant sempre fets curiosos, records sentits o il·lusions incomplertes a les que dedicar algunes paraules. Així el trajecte se'm fa més curt.

No, no m'agraden els espais tancats. Com a tu, m'agrada l'aire lliure, el silenci, la pau de la muntanya i la vida del mar. Com a tu, el soroll i la ciutat m'ofeguen, fent-me necessitar un glop de llibertat. La veritat és que a mesura que passen els anys, cada vegada m'assemblo més a tu. A vegades me n'adono que estic adoptant una postura en la que et reconec obertament. Com aquella manera tan elegant que tenies de seure creuant les mans sobre les cames també creuades, o quan posaves les mans a l'esquena, un gest tan típic teu. I somric.

Avui, com cada 24 d'agost, se'm fan latents aquells darrers moments, en què unes mans amigues van tenir l'encert d'empènye'm a dir-te l'últim adéu. Recordo aquella fredor, aquella suor provocada per la teva lluita contra la mort que va impregnar els meus llavis. I recordo el buit que es va obrir dintre meu en aquell mateix instant. Un buit que no s'ha omplert, papa...

Records de vida, trossos trencats que tots procurem encaixar al voltant de la tristesa de l'enyor. Però no et preocupis, que estic bé. Cada vegada em sento més madura, més feta, més gran. I cada vegada em sento més orgullosa de ser filla teva, de tenir els teus rínxols, les teves maneres, inclús la teva mala llet. Em sento molt feliç de que siguis el meu pare. Molt.

Avui fa 16 anys que vas marxar. Només, un dia més...


Cap comentari:

Publica un comentari