Un somni genial

Una nit de 1920, Otto Loewi, fisiòleg alemany descobridor de la primera substància neurotransmissora, estava dormint i va tenir un somni en el que se li mostrava la solució a allò que feia temps que estava cercant. Es va aixecar i ho va anotar, però l'endemà al matí no entenia la seva pròpia lletra. Sorprenentment, a la nit següent el somni es va repetir. No va apuntar res, senzillament va despertar a tot el personal del laboratori i es van posar a treballar seguint les revelacions oníriques acabades de manifestar.

Hi penso mentre veig a una noia asseguda davant meu que sembla estar profundament dormida, encara que al vagó es noten fortes sacsejades. Té el cap inclinat cap endavant, pràcticament la barbeta li toca el pit, i tota ella es mou lleument al ritme sinuós de les vies. Somric... Estarà somiant?

Mai no he tingut somnis reveladors, ni anunciadors d'esdeveniments futurs, ni tant sols reparadors de mals passats. En canvi, somiar m'ha portat la millor sensació viscuda, el moment de màxima plenitud que porto en el meu equipatge.

Despertar, obrir els ulls, deixar que la llum ompli els meus sentits i reincorporar-me al món conscient. Acte seguit, recordar dolçament un somni viscut aquella mateixa nit, un somni preciós, ple de joia, amor, companyia, col·laboració, reconeixement, respecte i felicitat. Quina ràbia adonar-se'n que només ha estat un somni, alguna cosa que, de tant desitjada, només ha passat pel meu subconscient, pel meu rebost de delers.

I uns segons més tard, descobrir amb absoluta complaença que no ha estat cap somni. Que ha format part de la meva vivència recent, que ho he sentit i que ho he compartit tot just unes hores abans, el dia anterior... Una realitat que va semblar ser somiada, un somni que va ser viscut. No pot ser, em dic, ha estat real? M'he sentit tan feliç?

En aquell mateix moment vaig saber que mai oblidaria aquella sensació.

Com sol passar, el temps significa i dignifica els moments passats: Otto Loewi va obtenir el Premi Nobel de Medicina el 1936. Jo em considero afortunada d'haver viscut aquell instant inoblidable.