Translate

dijous, 28 de juny de 2012

Tara!

Sempre he admirat Katie Scarlett O'Hara. Un personatge de ficció ple de contrarietats, defectes, males maneres, egoisme i determinació. Una dona perseverant, lluitadora, bella, intel·ligent i contradictòria. Potser la noia que hi ha al meu costat, que està llegint les últimes pàgines de la magnífica obra de Margaret Mitchell, ja està gaudint de les darreres escenes, aquelles on malgrat tenir-ho tot perdut, sorgeix en el desànim d'aquella dona vestida de negre un hàlit d'esperança, un nou motiu per lluitar, un propòsit latent en el seu cor que s'ha mantingut permanentment com a objectiu de vida, encara que ella no en sigués conscient: la seva casa i la seva terra, Tara...


“Gone with the wind” és una història de lluita personal dins d'una confrontació política, social i ideològica. D'igual manera, en aquests temps de desànims i crues dificultats, els valors més sòlids ens donen fortalesa i confiança. Em resulta dur d'admetre, però moltes de les amargors que sento en l'actualitat venen produïdes pels atacs, sota el meu punt de vista, malintencionats, que s'estan dirigint contra la meva terra. Quan envaeixen, instiguen i castiguen la teva llengua, la teva cultura i la teva identitat, no pots deixar passar el dolor que això et produeix.

Pago religiosament impostos, multes i tributs. Respecto a les persones, les seves identitats i les seves idees. Sóc una ciutadana senzilla, que mira de no revoltar-se, en part perquè rau en la meva personalitat un “fer i deixar fer” i, en gran mesura, perquè mai he trobat prou motius. Suposo que hi ha un estrany sentit en mi que em diu que encara no és el moment. Tanmateix, una indignació creixent està niant en el meu interior, conseqüència d'una falta de reciprocitat de les meves actituds. Sempre he admès una doble cultura en la nostra història, tan extraordinàriament enriquidora que dono les gràcies per formar part d'ella. Però la meva identitat és única.

He crescut amb dues llengües, però amb un sentiment. Un sentiment contra el qual cap tribunal, institució o poder fàctic no podran lluitar mai. Com Scarlett O'Hara, sóc una dona aferrada a la terra, a un país, que té un nom meravellós: Catalunya...

Cap comentari:

Publica un comentari