"Thelma & Louise"

Només entrar em fixo en dues noies joves -no deuen passar dels vint-i-cinc- que estan de peu, al final del vagó. Xerren animosament, rient i gesticulant sense parar. En algun moment sembla que es fan confidències, perquè parlen a cau d'orella i somriuen maliciosament. Són amigues, penso...

En el viatge de la vida trobem companys insubstituïbles, amb els que compartim trossets d'experiències, racons íntims i complicitats manifestes. Són les mateixes persones que sempre estan, sigui quina sigui la dificultat a afrontar o la joia que gaudir. Gent amb la que conversar és una necessitat, riure un regal i plorar un consol. Se'n diuen “amics”.

Tinc moltes coses per les que sentir-me afortunada, moltes, però l'amistat és on realment la sort s'ha posat de la meva part. En aquest petit bloc de notes on esbosso els meus pensaments, no podia deixar de rendir el meu petit homenatge a aquesta qualitat de l'ésser humà. Una qualitat que ha fet engrandir els meus millors moments, alleujar les grans decepcions i aprofundir les meves soledats. En la distància que hi ha entre aquelles noies i jo hi passen vivències personals, les meves històries, una gran part de la meva vida. Una vida en companyia.

La candidesa d'escoltar i ser escoltat m'omple. No es tracta d'un “parlar per parlar”, és molt més: una mirada alliçonadora, un somriure sincer, una abraçada de suport... Tants moments en venen a la ment ara mateix que em resulta inaccessible qualsevol explicació clarivident. Tanmateix, se'm presenta el pitjor moment de la meva vida, aquell en què el dolor em va trencar per dins, i allà estan elles, les meves amigues, per recollir les meves engrunes i acompanyar-me en el feixuc camí següent. I no és pas cap metàfora l'enunciat anterior.

Em sento plena quan sé que tinc amics, quan comprenc que la soledat només és una opció. Però encara és més gran el plaer que em produeix ser amiga. Em reconforta. Em veig forta i capaç quan algú em confessa un secret, quan em fa partícep de la més gran notícia o del detall més nimi. Em sento útil i confereixo a la vida un sentit primordial quan se'm convida a compartir...

No entenc la vida sense l'amistat. El meu passat, aquest present i l'impredictible futur són incomprensibles sense la certesa que em produeix saber que sempre, repeteixo, sempre podré comptar amb algú amb el que seguir endavant...