Un secret molt simple

En aquests dies de vacances el metro va mig buit. Se sent la meitat de soroll i hi ha el doble de pau, excepte per la gran quantitat de gent que va amb maletes amunt i avall, pels plànols de la ciutat desplegats i per les cremades solars, amb tons fosforescents, visibles d’una hora lluny.

Vinc de la feina i sento certa enveja, perquè jo també he estat de vacances en una ciutat estranya. També he passejat la meva maleta per enllaços inexplorats. També he mirat amb neguit i desconcert les guies d'uns carrers desconeguts i he gaudit de cada petita sorpresa, de cada petit trasbals.

Viatjar és un plaer. Em refereixo a quan et deixes envair per noves llums, aromes, camins o paisatges. Que agradable és no tenir horaris, ni presses ni calendaris. No saber ni quina hora és, menjar el què et ve de gust i quan t'apeteix. Gaudir de cada instant, perquè res no és preceptiu. Parlo de deixar-se anar, alliberar les contractures emocionals i conspirar contra les normes de la nostra quotidianitat.

I caminar amb ulls embadalits i curiositats encadenades en cada pas. Sentir olors, sabors, llengües i textures que semblen noves, però que potser no ho són (qui sap si transformades per la il·lusió del viatger), viure el dia a dia d’altre gent, admirar diferents maneres de fer i, sobretot, retrobar la quasi oblidada ingenuïtat infantil per tal de deixar-se sorprendre per tot plegat. En definitiva, mirar de nou, com si ho féssim per primera vegada, sense els tels amb els que vivim el dia a dia.

Com quan la guineu s’acomiada del Petit Príncep en el seu viatge per l'univers i li confessa el seu secret, un secret molt simple: “Només amb el cor es pot veure bé. El que és essencial és invisible per als ulls”. Tal vegada, veure, mirar, escoltar i sentir amb el cor és una tasca feixuga: suposa tombar de soca-rel les nostres armadures, les nostres distàncies més auto protectores...