Translate

dimecres, 25 de juliol de 2012

Un secret molt simple

En aquests dies de vacances el metro va mig buit. Se sent la meitat de soroll i hi ha el doble de pau, excepte per la gran quantitat de gent que va amb maletes amunt i avall, pels plànols de la ciutat desplegats i per les cremades solars, amb tons fosforescents, visibles d’una hora lluny.

Vinc de la feina i sento certa enveja, perquè jo també he estat de vacances en una ciutat estranya. També he passejat la meva maleta per enllaços inexplorats. També he mirat amb neguit i desconcert les guies d'uns carrers desconeguts i he gaudit de cada petita sorpresa, de cada petit trasbals.

Viatjar és un plaer. Em refereixo a quan et deixes envair per noves llums, aromes, camins o paisatges. Que agradable és no tenir horaris, ni presses ni calendaris. No saber ni quina hora és, menjar el què et ve de gust i quan t'apeteix. Gaudir de cada instant, perquè res no és preceptiu. Parlo de deixar-se anar, alliberar les contractures emocionals i conspirar contra les normes de la nostra quotidianitat.

I caminar amb ulls embadalits i curiositats encadenades en cada pas. Sentir olors, sabors, llengües i textures que semblen noves, però que potser no ho són (qui sap si transformades per la il·lusió del viatger), viure el dia a dia d’altre gent, admirar diferents maneres de fer i, sobretot, retrobar la quasi oblidada ingenuïtat infantil per tal de deixar-se sorprendre per tot plegat. En definitiva, mirar de nou, com si ho féssim per primera vegada, sense els tels amb els que vivim el dia a dia.


Com quan la guineu s’acomiada del Petit Príncep en el seu viatge per l'univers i li confessa el seu secret, un secret molt simple: “Només amb el cor es pot veure bé. El que és essencial és invisible per als ulls”. Tal vegada, veure, mirar, escoltar i sentir amb el cor és una tasca feixuga: suposa tombar de soca-rel les nostres armadures, les nostres distàncies més auto protectores...

3 comentaris:

  1. Ara, malauradament, es fa més de turista que no pas de viatger... Hi ha molta gent que no vol trobar-se amb gaires sorpreses en arribar a lloc desconegut i s'estima més allotjar-se en un hotel amb piscina, terrassa-jardí, cuina internacional... i segueix fil per randa els detallats itineraris de la seva guia de viatge de butxaca... Malgrat tot, encara en queden d'exploradors que s'arrisquen a descobrir les contrades amb ulls innocents, sense deixar-se influenciar pels tòpics...
    A mi de vegades em passa que tot passejant per la bella Barcelona vella ensopego amb algun tros de pedra que des del seu antic silenci em parla d'històries pretèrites que em fan sentir esgarrifances...
    I potser sí, el viatge més ardu és el que podem fer a través de nosaltres mateixos, amb el cor, amb sinceritat i sense témer el possible esfondrament del que creiem les nostres certeses.
    Com sempre, un escrit més per a reflexionar, qüestionar-se i créixer.
    Petons!

    ResponSuprimeix
  2. Violant,

    M'ha cridat molt l'atenció el teu comentari respecte a allò que les velles pedres et xiuxiueigen a vegades... A mi també em passa!!! Crec que les pedres tenen encara l'aura dels qui les van treballar, dels qui les van lloar i dels qui les van plorar. Sempre, en algun moment o un altre, sento un calfred quan visito algunes runes plenes d'història...
    De nou, gràcies!!!
    Una forta abraçada.

    ResponSuprimeix